Arxiu Diocesà de Barcelona

L’Arxiu Diocesà de Barcelona s’origina i estructura al voltant de dues sèries fonamentals: la Mensa Episcopal i el Registre de Comuns. La Mensa Episcopal és la sèrie que custodia els documents referents al patrimoni de la mitra o bisbat, jurisdiccions eclesiàstiques i feudals dels bisbes de Barcelona i la llibertat o exempció eclesiàstica. Aquesta sèrie té els seus orígens en un privilegi de l’any 878 pel qual el rei Lluís II de França concedia al bisbe barceloní Frodoí les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie; és a dir, el Registre de Comuns, data de l’any 1303 i es refereix a l’activitat de la cúria episcopal.

No obstant això, tant l’Arxiu Diocesà com el Capitular neixen com a ens distints l’any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pasqual II dirigits a la canònica i al bisbe de Barcelona, respectivament. Hem assenyalat anteriorment la sèrie de Comuns com una de les més significatives de l’Arxiu, ja que en ella es registra —com es feia en la cúria papal i en la de la Corona d’Aragó— la documentació del bisbe i la seva cúria. Es deu al bisbe Ponç de Gualba (1303-1334) l’inici no sols d’aquesta sèrie, sinó d’altres registres, alguns dels quals són únics al món per la seva antiguitat. Ens referim, concretament, als registres de les Visites (1303), d’Ordres especialment “tonsurats” (1303), de Col·lacions (1303) i a la voluminosa sèrie de Processos (1324). En els pontificats posteriors del segle XIV no solament es continuaren les esmentades sèries del bisbe Ponç, sinó que s’iniciaren d’altres, algunes de les quals —com la de Testaments i Causes Pies (1342) i la de Gràcies (1363)— acabarien sent les més voluminoses de l’Arxiu. Del mateix segle són també les sèries Verbalium (1344), Litterarum (1361), Taxae beneficiorum (1344) i Bullarum (1363). Després del concili tridentí s’iniciaren noves sèries, entre les quals cal destacar-ne les d’Expedients matrimonials (1571), Expedients i Informacions (1580), Concursos per a la provisió de curats (1575), Acta sinodalia (1571) i Registra Dotaliarum (1573).

El segle XVIII, i molt especialment els 57 anys de l’arxiver diocesà Antoni Campillo, Mateu (anys 1721-1779) fou decisiu en la història de l’Arxiu. A Campillo és deguda la confecció de cinc volums Speculum titulorum Ecclesiasticorum, síntesi de la major part de la documentació de l’Arxiu. També a ell s’atribueix l’enquadernació de la totalitat dels registres, així com l’elaboració d’índexs de les sèries més notables.

L’arxiver de finals del segle XVIII Caresmar, abat de les Avellanes, es també una figura remarcable: transcriví gran nombre de pergamins de la Mensa Episcopal, tasca iniciada l’any 1789. Durant la invasió francesa i les guerres civils del segle XIX, la custòdia i recepció sistemàtica dels fons documentals van patir greus desperfectes, a excepció feta del govern del vicari general de la diòcesi dom Pere Josep Avellà i Navarro (1820-1834).

Els 46 anys durant els quals es va fer càrrec de l’Arxiu mossèn Josep Sanabre (anys 1926-1972) van constituir una etapa comparable a la de Campillo. Mossèn Sanabre ordenà de nou les sèries, registrà en fitxes més d’un milió de documents i fou autor de la guia de l’Arxiu (1947). El 1972, sota els auspicis del senyor cardenal Jubany, s’inicià una àmplia reorganització de l’Arxiu, adaptant-se els locals, microfilmant-se la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics i iniciant-se sengles col·leccions d’inventaris i catàlegs.

Tornar